La construcció del futur Teatre de les Borges Blanques representarà, a nivell urbanístic, una prolongació del seu principal eix comercial i d’equipaments, esdevenint-ne el seu punt final. Seguint aquest anàlisi, un dels plantejaments principals del nostre projecte és la proposta d’una plaça davant del nou teatre que culmini el recorregut urbà i que serveixi com a nou punt de trobada pels veïns del municipi. Una nova plaça que es projecta entre la façana del nou teatre i la mitgera (que conforma un espai acotat, relativament separat de la zona suburbana on s’ubica el solar) per tal de generar un lloc amb prou caràcter per ser un nou nucli d’atracció. Una plaça que serveix com a espai d’accés del teatre i on s’hi poden representar, també, obres a l’aire lliure, amb el públic assegut a les grades que es situaran confrontades a la façana del teatre.
Concepte
La idea formal principal del projecte sorgeix dels camps de cultiu que rodegen les Borges Blanques, on una sèrie d’estaques de fusta, serveixen de suport dels arbres fruiters: el nou teatre emergeix com un conjunt d’estaques (perfils verticals de fusta) que sosté la vegetació (pèrgoles amb plantes trepadores), talment com si la lògica del paisatge circumdant s’hagués traslladat al centre del municipi.
Així, la volumetria exterior del teatre es veu constituïda per la verticalitat dels perfils de fusta que composen un cos fragmentat en diverses peces (caixa escènica, sala principal, Foyer, zona de serveis) de tal manera que el volum general és menys massiu i contundent. La seriació dels perfils de fusta permet, en l’espai del seu intereix, una façana variable que s’adapta als condicionants de l’interior.
Les façanes Sud/Sud-oest i Sud-est/Est es conceben com a façanes actives amb càmeres ventilades que generen murs trombe amb un policarbonat transparent a l’exterior, i amb un parament opac a l’interior o un vidre (en el cas de la sala o el foyer), en funció de si ens interessa tenir il·luminació natural. La protecció solar de les façanes es realitza gracies a la vegetació de les plantes trepadores de fulla caduca i a un estor situat a la càmera intermitja a les parts transparents de l’envolupant. La resta de façanes, en canvi, es presenten totalment opaques, molt ben aïllades i sense ponts tèrmics, per tal d’aillar-se completament de l’exterior.
Fent façana a tota la plaça del Teatre, es situa el gran Foyer d’accés, que s’entén com una prolongació de l’espai urbà cap l’interior. Des del foyer s’accedeix a la sala, concebuda com l’espai principal de l’edifici. Es proposa un espai elegant amb gran presencia de materials nobles com la fusta, el vidre o materials plàstics d’altes prestacions, a més de tots els elements mòbils de caràcter tèxtil que permeten la versatilitat de la sala.
Un dels aspectes fonamentals en el disseny de la sala, és precisament la seva flexibilitat d’usos, que s’assoleix mitjançant dos zones de grades diferenciades: la zona inferior (que és retràctil) i la zona superior o de tribuna (fixa). Quan es recullen les grades de la zona inferior, tenim una sala completament buida a la que es pot sumar la superfície de l’escenari. Si, a més, es fan pivotar les grades retràctils i s’obren les portes del Foyer, s’obté un únic espai que connecta la sala, el foyer i la plaça.
La versatilitat que s’obté gracies als moviment de les grades, es completa amb la flexibilitat en la il·luminació artificial i natural. Gracies a que comptem amb dos de les façanes de la sala (la est i la sud) translúcides o transparents, en certs usos que no requereixin d’una foscor absoluta, es podrà comptar amb il·luminació natural i vistes cap el jardí de plantes trepadores exteriors. Es trenca d’aquest manera amb la típica idea de teatre aïllat completament de l’exterior (més pròpia del s.XIX) i es fa possible una sala amb visuals cap a la naturalesa, aspecte que remet a l’original teatre grec que prenia com a decorat el paisatge circumdat. Al mateix temps, si es desitja tenir un teatre aïllat completament de l’exterior, es pot obtenir una sala amb foscor total gràcies a una estors col·locats en façana, per representar funcions on la il·luminació artificial és la que marca l’escenografia.
