Concepte
El projecte parteix de dues idees fonamentals: per una banda, desenvolupa una estratègia d’ordenació anàloga a les mil·lenàries feixes agràries, que disposa una sèrie de suaus aterrassaments topogràfics per a usos diversos i adaptables, mantenint al màxim la topografia existent del terreny i, per altra banda, planteja la construcció d’una gran coberta fotovoltaica que proporciona les condicions ambientals passives dels espais interiors i alhora té la funció de producció energètica renovable.Com a element principal de contenció de terres es disposa el cos edificat, un volum compacte, que salva un desnivell de 3 metres. Aprofitant el canvi de cota es col·loca, com una peça lleugera, la gran coberta que esdevé un element clau per la gestió climàtica activa i passiva.
L’orde topogràfic plantejat pretén connectar visualment i funcionalment en un únic àmbit tots els espais socials de l’equipament, la zona interna (platja i les piscines) i les zones externes, aconseguint un espai unitari; permetent un control d’accessos unificat: les àrees d’esbarjo i piscines se separen amb talussos i parterres vegetals de les zones externes.
Totes les àrees externes són independitzables entre elles al trobar-se cadascuna a cotes diferents, i al ser accessibles directament des del C/Josep Vicenç Foix, esdevenint usables sense que la resta de l’equipament estigui obert, possibilitant el seu ús tot l’any. S’aconsegueix privatitzar l’espai interior d’esbarjo i bany de les visuals del carrer, disposant el pàrquing i les zones externes com a coixí respecte a la trama urbana, i mitjançant una tanca naturalitzada i l’ús d’arbustives. Així doncs, es minimitza l’excavació del terreny mitjançant l’adequació de l’edifici a la topografia original.
Donat l’encastament del volum construït, la disposició de la coberta ventilada i la mateixa naturalesa discontinua de la seva geometria, es maximitza el tiratge del flux, creant un gran umbracle i assegurant un corrent d’aire constant que s’emportarà les acumulacions de vapor i la calor. A més, l’altura dels vestidors promou una certa estratificació que els refresca, i que acumula la calor i el vapor a les cotes altes, facilitant encara més la seva extracció. Quan la ventilació natural no sigui suficient, es projecta un sistema de ventilació mecànica pels vestuaris en general i la zona de dutxes en particular.L’estructura difosa de fusta busca reduir al mínim l’ús del material, amb unes seccions molt optimitzades que redueixen el cost econòmic, unes bigues en gelosia que salven una llum notable i una sèrie de pilars que les descarreguen, que es protegeix amb vernissos intumescents certificats. S’aprofita a més per disposar plaques fotovoltaiques per produir energia elèctrica. La seva gran extensió permet reduir a 0 el consum del mateix edifici i generar un excedent durant tot l’any per alimentar altres equipaments municipals, i així rendibilitzar-ne la construcció durant els mesos d’hivern.
