La proposta de rehabilitació de l’edifici en el casc antic de Barcelona passa per transformar-lo en un centre d’acolliment residencial en base a sis principis fonamentals:
Domesticitat: es genera una atmosfera i uns espais on les dones se sentin “com a casa”, amb estratègies arquitectòniques que permetin recuperar la percepció de recolliment i intimitat característics d’una llar pròpia.
Versatilitat: cada futura usuària tindrà una història pròpia i particular, i per això els espais proposats tenen una alta flexibilitat que permeten adaptar-se.
Sensació de seguretat: una de les necessitats principals de les dones en situació de vulnerabilitat és la configuració d’un espai on estiguin segures, on se sentin protegides de possibles agressions.
Gradient d’intimitat: cal establir una estructura tipològica que permeti que gradualment i mitjançant filtres es passi dels espais comuns als privats.
Espais comunitaris: es proposen diversos espais comunitaris on les usuàries poden socialitzar de manera còmoda i segura i gaudir de l’espai exterior.
Llum i ventilació: donada la naturalesa urbana d’alta densitat i l’orientació de les façanes, tota l’actuació busca maximitzar les entrades de llum i la ventilació.
Concepte
L’entrada principal es proposa per la ‘Plaça de la Plana’, l’espai urbà més ampli i segur al qual dóna l’edifici. S’accedeix a un espai a doble alçada on es poden desenvolupar diferents activitats i que, alhora, serveix com a espai intermedi. A l’altell es proposa un programa de serveis comuns d’ús exclusiu per a les famílies cohabitants, que busca incentivar la relació entre elles en un espai segur. La terrassa es transforma en un espai enjardinat amb un espai d’estada on poder realitzar activitats comunitàries a l’aire lliure.
Es manté la posició de l’escala pel seu caràcter patrimonial i es restaura la seva materialitat protegida en les plantes inferiors. S’incorporen una sèrie de finestres que la transformen en un espai de visuals creuades que connecten tota la planta.
La distribució funcional part de la idea de que les dues famílies cohabitants necessiten espais comuns però també -i sobretot- espais privats diferenciats i amplis on poder desenvolupar una vida independent. Per tant, proposem una distribució amb flexibilitat funcional i que avança gradualment des dels espais comuns fins als privats.
L’habitatge es vertebra mitjançant la disposició d’un moble perimetral modular que conté els espais servidors de l’habitatge (banys, cuina, escales, ascensor i mobiliari). Aquest moble serveix per a ordenar les irregularitats de les parets, minimitza les circulacions dotant-les d’ús. Els banys fan de filtre entre les sales d’estar i les habitacions.
Dins les habitacions s’articulen estratègies de privatització que permeten que les mares puguin gaudir de certa independència respecte als fills gràcies al moble-perímetre, ja que genera espais que ajuden a ordenar la planta i dotar d’ús els espais.
Les intervencions en l’edifici catalogat es basen a recuperar el seu valor patrimonial i aconseguir el compliment de la normativa i el confort adequat posant especial èmfasi a maximitzar l’entrada de llum natural i ventilació. Això s’aconsegueix amb el pati i les obertures de l’escala, que possibiliten l’efecte Venturi i actuen com elements de captació solar passiva a l’hivern.
Per a obtenir un cicle de vida dels materials adequat i garantir un espai amable i acollidor, es prescriuen materials naturals, sostenibles i reciclables. A més es fa ús de sistemes constructius modulars i en sec.
