Rehabilitació Can Luna

La primera acció proposada és el buidat del pati central de Can Luna (amb l’enderroc dels volums annexats) de tal manera que recupera el seu aspecte original, pren una dimensió urbana i esdevé un espai de relació prou ampli des de el que accedir a les naus.

L’enderroc dels volums annexats permet la realització d’un de les idees fortes del projecte: la construcció d’una nova galeria d’accés que serveix per organitzador de les circulacions, permeten un accés flexible, i opera com a gestor climàtic. Això és, com a regulador higro-tèrmic i lumínic: a l’hivern tanca les seves obertures i capta radiació, a l’estiu s’obren per ventilar les claraboies, i la vegetació i el voladís protegeixen de radiació la façana. La realització de la galeria és compatible amb l’execució per fases demanada per l’ajuntament. En la primera fase, la que ja s’ha construït, s’ha executat la part del davant de la Nau Rehabilitada. En les successives fases, s’aniria completant la galeria a mesura que es vagin rehabilitant la resta de naus.

La rehabilitació de la pròpia nau B busca potenciar la seva arquitectura i adequar l’espai als nous requeriments funcionals. El primer punt amb que es va enfrontar l’actuació realitzada va ser tractar de conservar l’element més característic de la Nau, la seva coberta ceràmica amb les potents encavallades de fusta que ordenen l’espai interior, pel qual fou necessari reforçar tant les encavallades com les corretges.

Seguidament es van enderrocar els ampits de les finestres aconseguint dos efectes essencials: generar obertures molts més amplies que permeten un millor assolellament de l’interior i crear múltiples accessos a l’interior de la Nau. Al mateix temps, es restauren les finestres de la façana projecteant les vistes cap l’exterior. Aquesta doble intervenció permet, mantenint la morfologia prototípica de murs i obertures dels edificis industrials, assolir una gran permeabilitat visual que travessa l’edifici connectant el pati de Can Luna, la galeria d’accés, l’interior de la Nau i l’espai verd del riu congost.

Per altre banda era necessari també generar una envolupant estanca per aïllar climàticament la Nau B. Amb aquesta finalitat es trasdossa la cara interior dels murs amb un entramat lleuger aplacat amb panells de fusta OSB que genera una cambra d’aire on es disposa un generós aïllament i una làmina d’estanqueïtat. La coberta, d’altra banda, s’aïlla per sobre les resilles ceràmiques. Els materials escollits busquen crear a l’interior de la nau una atmosfera càlida i unitària: el nou revestiment continu de OSB amb una textura que rememora el passat industrial de la fabrica com a centre tèxtil, intensifica la presencia de les grans jàsseres de fusta pintades de blanc per fer-les destacar. Un paviment de formigó lliscat ocre es disposa tant a la Nau com a la galeria, buscant la síntesis cromàtica del conjunt.

En el pati central, la introducció de la nova galeria d’accés, de marcada imatge moderna, amb una gran presencia de policarbonat i d’elements d’estructura lleugera de fusta, reforça, per contrast, l’essència més pesada de les antigues naus construïdes amb materials ceràmics i petris que han sigut sorrejats per recuperar la materialitat més pura de ceràmica. La resta d’actuacions sobre el pati són provisionals i han seguit una estricta contenció pressupostària: un paviment de sauló pel terra i unes gelosies de gero col·locat de cantell (de textura similar al totxo recuperat de la façana) per tapar les mitgeres que havien quedat al descobert degut a la demolició dels volums annexos.