Es proposa una matriu que ordena la tipologia i l’edifici en el seu conjunt al voltant d’un pati, trencant així amb la problemàtica que genera la tipologia donada -de gran profunditat i planta quadrada- i configurant habitatges amb ventilació creuada, bona il·luminació, amb estances desjerarquitzades i d’una gran racionalitat constructiva. Una estructura ordenada de pilars, jàsseres de formigó i forjat col·laborant propicia una construcció ràpida i econòmica.
Concepte
El projecte consisteix en la construcció de 24 habitatges al carrer Joan Serra i Constató al municipi d’Igualada. El projecte vindrà definit per la volumetria compacta, de planta quadrada, present en una franja de parcs generadors d’una transició entre una àrea de nova construcció basada en cases en filera, amb ventilació creuada i terrasses privades i l’entorn fabril al nord del centre històric del municipi.
La volumetria s’esglaona en secció, adaptant-se a la pendent natural del terreny per assegurar el bon assolellament del pati-jardí. Així doncs, en planta baixa es disposen els serveis comuns i tres habitatges ben orientats I amb accés directe des de el pati central. Mitjançant aquest esglaonament de la secció, també s’aconsegueix situar l’aparcament reduint el moviment de terres i, per tant, el cost i l’impacte ambiental de la proposta.
L’ accés als habitatges s’efectua a través de passeres que creuen el pati central obert a l’exterior, generant petits espais apropiables. Mitjançant la interposició estratègica dels nuclis verticals (escales i ascensors) i els buidats entre els habitatges i la passera, s’assegura l’equilibri entre aconseguir ventilació creuada, il·luminació i privacitat tant del mateix pati com dels habitatges.
Donada la matriu proposada, els habitatges que s’aconsegueixen son flexibles i adaptables mitjançant uns armaris que fan tant de compartimentació com de filtre entre estances. La situació central del pati, fa que tots els habitatges comptin amb vistes passants, ventilació creuada i una terrassa-galeria orientada a sud, oberta al pati central o a l’exterior segons la seva situació dins la planta. Aquesta galeria, genera un espai intermedi apropiable, una terrassa-galeria amb funcionalitat flexible, com a complement de l’estar o l’habitació, ben orientat a sud i que serveix com a coixí climàtic.
La racionalitat constructiva, el control de l’envolupant eliminant ponts tèrmics i la utilització de mecanismes passius de clima i ventilació mitjançant espais intermedis (terrasses-galeria i pati central obert), sumat a mecanismes actius de producció energètica, asseguren un confort climàtic i una minimització de l’ús de recursos que fan que l’edifici pugui assolir un consum quasi nul (nZEB).
