Habitatge de protecció oficial a Madrid

El gran pati central i la seva ascendent topografia de cobertes es conceben com un gran oasi protegit de les inclemències climàtiques, un espai amb vegetació que, de fet, es conforma com la prolongació dels espais verds de l’entorn de la parcel·la que pugen omplint de vida i frescor l’interior de l’edifici a través de la Planta Baixa, a la qual arriben alguns dels buidats del pati central.

La dualitat entre la consistència de la façana exterior de l’edifici i la major fragmentació del pati interior, caracteritza el projecte. La idea és respondre d’una manera ferma i abstracte a la morfologia urbana circumdant, i en canvi generar un àmbit interior d’escala més humana, com si fos un petit poblet, en el qual el esglaonat de la secció i la disposició dels buits, configuren espais de dimensions acollidores i domèstiques. I que aconsegueix millorar notablement el assolellament i la ventilació respecte al que s’obtindria (amb una edificabilitat equivalent) amb el típic pati interior de secció recta.

Amb només dos nuclis verticals de comunicació i passarel·les que discorren pel pati interior, s’aconsegueix servir tots els habitatges, la qual cosa significa una important reducció de costos mitjançant l’optimització dels espais servidors.

L’agregació tipològica i la secció esglaonada parteixen d’una concentració dels espais de servei en les zones centrals dels habitatges, mantenint la verticalitat de les instal·lacions, la qual cosa permet una gran flexibilitat d’agrupament, possibilitant que, en el futur, pugui ampliar- es o reduir-se la mida dels habitatges fàcilment, mitjançant l’agregació de crugies dels habitatges veïnes o fraccionant més les tipologies sense perdre qualitat espacial.

La regularitat de la distribució en planta permet una estructura racional i ordenada, tot l’edifici s’organitza en base a un mòdul de façana de 94×320 cm., Que permet l’ús de sistemes constructius estandarditzats amb un alt grau de prefabricació, i gran eficàcia i rapidesa en la posada en obra, com és el cas dels panells d’alumini que es proposen per a la façana exterior (panells Robertson o similar), i el SATE amb base de suro per a la façana del pati interior.

A l’interior dels habitatges, un espai concatenat conforma la tríada de saló-menjador-cuina, que s’estén des de la façana exterior a la façana de pati interior generant un gran àmbit que aglutina el centre de la casa, evitant que hi hagi espai perdut en passadissos o circulacions, i possibilitant que tots els habitatges tinguin doble orientació. Les cuines es conceben independitzades de la sala a tots els habitatges, encara que fàcilment podrien integrar-se al estar-menjador en totes les seves tipologies.

Els espais intermedis que relacionen els habitatges amb l’exterior, l’umbracle d’entrada i la galeria-balcó, serveixen com a espais-coixí climàtics que garanteixen l’eficiència energètica.