Escenografia Merda d’Artista

La idea escenogràfica per l’obra musical “Mierda de artista”, que relata la vida de Piero Manzoni, parteix de la cerca d’un únic element capaç de poder configurar diferents espais escènics (l’estudi d’un artista, una galeria d’art, la casa d’una marxant, una tomba), que reculli l’evolució del personatge de Piero Manzoni, que quadri bé amb el to vodavilesc del guió, i que alhora serveixi com a motor explicatiu de la reflexió filosòfica i històrica que subjau en l’obra: la creixent mercantilització del mon de l’art, la institucionalització absurda que dona valor a les obres, o el que va significar el transit de l’art representacional a l’art conceptual en la que Manzoni va ser un artista molt rellevant. 

Concepte

Aquest element és el QUADRE, el llenç de pintura. L’escenari s’omplirà de llenços de diferents tamanys i versions diverses: quadre en blanc, quadre pintat quadre tapat, o quadre sense tela, que apuntaran els diferents nivells explicatiu del guio. 

Es començarà amb una a sèrie de quadres al revés de fons per representar el taller de l’artista, una simple reorganització dels quals generarà l’espai de la galeria. Quadres pintats de diferents artistes moderns figuratius i abstractes, com Hopper o Rothko, acompanyaran escenes amb temàtiques de carrera o intimistes. L’elaboració de l’obra artística, es produirà amb els quadres tapats per teles, simbolitzant de la suspensió pròpia del moment creatiu. En les escenes finals, s’arrencaran les teles i es mostraran els marcs buits, representant mitjançant la buidor, la mort de Piero Manzoni i alhora, la desaparició de l’art representacional i la vacuïtat de l’art conceptual a la que obres com “mierda de artista” es refereixen.  

Imatges

Fitxa Tècnica

Ús: Disseny Escenogràfic

Ubicació: Teatros del Canal, Madrid

Data de projecte: 2016

Autor: Nil Brullet Francí

Proyectos Relacionados