Casa centrífuga-centrípeta

La motivació de partida és aconseguir un espai interior molt més lluminós i d’estances més amples. Per assolir-ho, s’enderroquen envans i el mur de càrrega central de la planta baixa, i es reocupa l’interior de la casa partint d’una distinció (tipus positiu-negatiu) de l’espai servit respecte l’espai servidor. En planta baixa, on es vol el gran espai comú (sala d’estar-menjador-cuina), es practica una disposició centrífuga de l’espai servidor: la cuina, un lavabo, l’escala i els diversos elements d’emmagatzematge es col·loquen contra la façana, formant una corona, de tal manera que s’obté un espai servit central unitari de dimensions màximes. En canvi, en planta primera la distribució de l’espai servidor, format pels dos banys i els armaris, es conforma mitjançant una estratègia centrípeta en la que quatre braços colonitzen en forma d’esvàstica el centre de la planta, generant les divisions entre habitacions. 

Per augmentar la lluminositat de la planta baixa s’augmenta notablement l’obertura orientada a sud i al jardí. Amb la mateixa intenció, en planta primera, es fa més gran la finestra de l’habitació principal que, a més, colonitza un tros de la terrassa. L’eliminació del cel ras de planta primera ajuda a augmentar el volum habitat guanyat sota coberta, generant un suggestiu joc de plans inclinats al sostre de les habitacions. 

La materialitat busca reforçar la distinció fonamental, espai servit – espai servidor, que ordena el projecte. A l’espai centrífug de planta baixa, el moble perimetral es pinta de blanc. En canvi, en la centrípeta planta primera els volums servidors es defineixen amb fusta vista.